El síndrome del túnel carpià es pot definir com la situació mèdica en la que el nervi mitjà està danyat. Un nervi, el del túnel carpià, que es troba al canell.
Aquest síndrome afecta a les mans i als canells, és a dir, a les extremitats superiors, pel que sol denominar-se síndrome del túnel carpià (bilateral, en cas de que l’afectació sigui en ambdues extremitats).
La depressió és una malaltia mental que pot ser causa d’incapacitat laboral segons el grau d’afectació que aquesta causi. Existeixen causes i tipus de depressió que incideixen en la valoració per poder sol·licitar una incapacitat laboral.
La valoració estarà enfocada en els símptomes i les circumstàncies personals, és a dir, el grau d’afectació que la mateixa causi a cada persona que la pateixi. El trastorn depressiu major en una persona es pot manifestar per alteracions en els seus comportaments o somatitzacions.
Quan per alguna raó un treballador, que no hagi arribat a l’edat de jubilació, es trobi en una situació que li impossibiliti continuar desenvolupament la seva activitat laboral, podrà procedir a sol·licitar la seva incapacitat permanent.
La incapacitat permanent total qualificada es reconeix al treballador de 55 o més anys d’edat que, per accident, malaltia o lesió no pot realitzar funcions pròpies de la seva professió habitual.
Quan el treballador té 55 o més anys d’edat, la llei preveu que no li és fàcil aconseguir una altra feina diferent a la que desenvolupava. Per aquest motiu, se li concedeix un increment respecte a la incapacitat permanent total dels menors d’aquella edat.
Una de les consultes més realitzades sobre la pensió de jubilació i la d’incapacitat permanent és si ambdues es poden percebre a la vegada. La normativa de la Seguretat Social menciona que són incompatibles. Això significa que l’interessat haurà d’optar per una d’elles en el cas de que tingui dret a les dues.
La fibromiàlgia és una malaltia reumàtica crònica els símptomes de la qual, predominantment, són els dolors generalitzats en tot el sistema múscul-esquelètic que s’acompanyen d’un conjunt de símptomes variats entre els quals cal destacar: cefalees, cistitis intersticial, fatiga i cansament extrem, alteracions del son, colon irritable i desequilibri emocional.
És un mal que inhabilita a qui el pateix, sent un síndrome d’etiologia desconeguda, caracteritzant-se, principalment, pel dolor articular i muscular generalitzat.
La incapacitat permanent parcial és la que produeix una disminució del rendiment laboral en un 33% de les capacitats, i dona al treballador la possibilitat de percebre una indemnització per aquesta causa. Se’ls hi ofereix una prestació als treballadors que pateixen aquesta situació.
Podrà continuar en el seu lloc de treball, ja que la incapacitat li permet encara realitzar feines fonamentals referides a la seva professió habitual, tot i l’afecció.
L’Equip de Valoració d’Incapacitats (EVI) també conegut com a Tribunal Mèdic (a Catalunya, ICAM-SGAM), fa referència al grup d’avaluadors mèdics responsables d’examinar les diferents situacions d’incapacitat dels treballadors.
Són els professionals encarregats de fer els informes a l’INSS per a que aquesta entitat reconegui el tipus d’incapacitat i la corresponent prestació.
L’artrosi és una malaltia que afecta a qualsevol de les articulacions. Es tracta d’una patologia que afecta a les articulacions sinovials i té com a principals característiques el deteriorament dels cartílags de forma progressiva i l’aparició de canvis ossis que són degeneratius.
La incapacitat permanent per artrosi reuneix les limitacions que aquesta malaltia produeix en mans, canells, maluc, turmells, columna vertebral, etc. S’ha d’estudiar la invalidesa conforme a la dolència en particular i el grau d’afectació que aquesta produeix a qui la pateix.
La incapacitat permanent total (IPT) per l’exercici de la professió habitual és la incapacitat que es reconeix a un treballador que pateix una dolència o un patiment que li genera una inhibició de les funcions fonamentals per desenvolupar les tasques inherents a la seva feina habitual.
La incapacitat total no l’invalida per desenvolupar una altra professió o feina, el protegeix econòmicament per no poder exercir la seva professió habitual.
