La incapacitat permanent parcial i la seva indemnització

La incapacitat permanent parcial és la que produeix una disminució del rendiment laboral en un 33% de les capacitats, i dona al treballador la possibilitat de percebre una indemnització per aquesta causa. Se’ls hi ofereix una prestació als treballadors que pateixen aquesta situació.

Podrà continuar en el seu lloc de treball, ja que la incapacitat li permet encara realitzar feines fonamentals referides a la seva professió habitual, tot i l’afecció.

Es produeix generalment per una malaltia o per un accident laboral. També pot compatibilitzar-se amb una altra activitat laboral per compte propi o aliè.

Al 2022, augmenten les pensions contributives en un 2,5% en lo referent a la jubilació, incapacitat permanent, orfenat, entre d’altres.

Per poder aconseguir que es reconegui aquesta incapacitat, s’ha d’acreditar davant l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS), qui ha de reconèixer la determinació de la contingència (jua sigui per malaltia o per accident), que obliga a la persona a realitzar un esforç major davant d’altres tasques que desenvolupava anteriorment i que, per aquesta raó, ha de rebre una indemnització acord.

L’INSS li requerirà al treballador varies qüestions a complir, per a que s’aprovi aquest tràmit i sigui considerada aquesta incapacitat permanent parcial.

No es considera aquesta indemnització com responsabilitat de l’empresa, sinó de la Mutua o de la Seguretat Social. No és una pensió que es pagui mes a mes, sinó que es limita a una indemnització a tant alçat.

Requisits

Es veuran beneficiats per la prestació els que compleixin els requisits següents:

1. No haver arribat a l’edat de jubilació establerta a la data del fet causant.
2. El treballador ha d’estar en alta o en situació semblant a l’alta en el moment del fet causant.
3. Si la incapacitat deriva d’una malaltia comú, s’ha de contar amb un mínim de 1.800 dies de cotització en un total de 10 anys anteriors a la data en que s’extingeix la incapacitat temporal de la que derivaria la permanent.
4. Si deriva d’un accident o malaltia professional no s’exigeix un mínim de cotització.
5. Si no arribés als 21 anys d’edat del treballador, s’ha d’acreditar com temps de carència, la mitat dels dies des que va complir els 16 anys.
6. Ha de justificar que s’inicia el procés d’incapacitat temporal del que deriva la incapacitat permanent, al que es suma tot aquest temps d’incapacitat temporal, 545 dies.
7. Ha d’estar inhabilitat de poder realitzar tasques NO fonamentals en la seva professió habitual.

Quan es cobra per incapacitat permanent parcial?

El treballador que es trobi en condicions de cobrar la prestació rep una indemnització que equival a 24 mensualitats en un sol pagament. La quantia que s’ingressa per aquesta incapacitat permanent parcial no és compatible amb el barem de lesions permanents no invalidants.

Amb 65 anys o més d’edat, hi ha garantides quanties mínimes per incapacitat parcial, emparades pel Reglament d’Accidents de Treball.

Al percebre la indemnització s’està obligat a declarar les quantitats percebudes, perquè s’ha e pagar tributació per estar subjecte a retencions, en lo referent a l’Impost sobre la Renta de les Persones Físiques (IRPF).

Qui paga la prestació és l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS), si es tracta d’una malaltia comú o d’un accident no laboral. Quan la incapacitat deriva d’un accident laboral o d’una malaltia professional, el responsable del pagament es la Mutua d’Accidents de Treball i Malalties Professionals.

Per calcular l’import d’aquesta indemnització a percebre de manera única, es duu a terme de la següent manera:

• La base de cotització per les contingències comuns, que figura en la nòmina en el mes anterior al fet que produeix la contingència.
• S’ha de dividir entre els dies del mes cotitzat.
• A continuació es multiplica per 30 i per 24 per poder calcular la quantia d’indemnització final que correspon a la pensió d’incapacitat permanent parcial.

Quantia mínima pels majors de 65 anys

Pels treballadors que compleixin els 65 anys o més d’edat, es troben garantides una quanties mínimes en les incapacitats permanents parcials, que estan regulades en el Reglament d’Accidents de Treball.

La quantia per les persones majors de 65 anys queda d’aquesta forma:

1. Quan el treballador té un cònjuge a càrrec són 876,53 euros per mes i 12.271,42 euros en un any.
2. Si no té cònjuge, però no a càrrec: 674,23 euros al mes, és a dir 9.439,22 euros a l’any.
3. Quan el treballador no té cònjuge a càrrec són 710,39 euros al mes i 9,945 euros a l’any.

Incapacitat Permanent Parcial per Autònoms

Els que treballen per compte propi han de ser tributaris de la incapacitat parcial, però només en els supòsits en els que pateixin un accident laboral o una malaltia professional. Aquesta invalidesa no queda limitada a la Seguretat Social, per tant no només queda circumscrita als empleats contractats per una empresa.

La incapacitat permanent parcial en els autònoms té iguals efectes en el cas d’accident, així com també de malaltia: reben una indemnització perquè han de continuar realitzant la mateixa funció o feina professional, però ara amb major dificultat degut a la lesió o l’accident patit.

Incapacitat Permanent Parcial per funcionaris (subjectes a la MUFACE)

En el cas dels funcionaris, es considera quan un funcionari presenta una limitació en el desenvolupament de les seves tasques en el seu Cos, en la seva Escala o plaça. La incapacitat pels funcionaris té les mateixes característiques, és a dir, presenta una indemnització perquè ha de portar a terme una jornada laboral amb un esforç afegit a la seva feina, degut a una malaltia, lesió o accident.

El fet d’aconseguir una indemnització per una incapacitat parcial no implica canviar ni perdre una feina, com tampoc comporta el percebre una pensió mensual.

La professió habitual continua, però implica rebre una quantitat de diners per patir una afecció o per l’esforç addicional que aquella persona haurà de fer per treballar des d’aquell moment.