La incapacitat permanent per fibromiàlgia

La fibromiàlgia és una malaltia reumàtica crònica els símptomes de la qual, predominantment, són els dolors generalitzats en tot el sistema múscul-esquelètic que s’acompanyen d’un conjunt de símptomes variats entre els quals cal destacar: cefalees, cistitis intersticial, fatiga i cansament extrem, alteracions del son, colon irritable i desequilibri emocional.

És un mal que inhabilita a qui el pateix, sent un síndrome d’etiologia desconeguda, caracteritzant-se, principalment, pel dolor articular i muscular generalitzat.

El seu diagnòstic està definit per “The American College Of Rheumatology” com un mal difús de parts toves, d’almenys, 3 mesos de duració i mal objectivable a la palpació d’almenys 11 sobre 18 punts gallet sobre un pla anatòmic d’entesis prèviament determinat per acord.

La fibromiàlgia és una malaltia diagnosticada per exclusió, per lo que s’han de descartar prèviament altres entitats que cursen com artromiàlgies per evitar conclusions errònies.

Grau d’incapacitat laboral per fribromiàlgia

Es tracta d’una dolència que sol donar lloc a processos d’incapacitació laboral. Però s’ha de remarcar que la majoria dels casos d’incapacitat permanent aconseguits a causa d’aquesta malaltia han estat assolits a través de la via judicial i no de l’administrativa, destacant que -en molts d’aquests- es pot aconseguir una Incapacitat Permanent Total (IPT), per a la professió habitual, amb el mínim d’11 punts de dolor objectivat, valorant -clar està- les circumstàncies concurrents en cada cas.

És a dir, si la dolència objectivada està per sobre d’aquests 11 punts es pot arribar a considerar que el síndrome de fibromiàlgia patit és sever i, per això, és possible la declaració d’Incapacitat Permanent Absoluta (IPA), per qualsevol treball i, inclús, la Gran Invalidesa (GI) per aquells que necessiten ajuda de tercera persona per les seves tasques més elementals i quotidianes.

L’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) acostuma a posar certs problemes a aquests casos ja que és una malaltia que es presenta en graus molt diversos, variant els nivells d’incapacitat. Hi ha persones que la pateixen i conserven les seves capacitats funcionals, mentre que n’hi ha d’altres que es veuen absolutament impossibilitades de realitzar les seves tasques habituals o les més elementals i quotidianes.

A causa d’això han aparegut nous mecanismes per poder precisar el grau d’afectació d’un pacient afectat per aquest síndrome, tals com el SS SCORE (o Índex de Gravetat de Símptomes) i el WPI (o Índex de Dolor Generalitzat).

Als pacients diagnosticats de fibromiàlgia els hi és prudencial la realització dels següents exàmens mèdics:

• Analítiques
• Exàmens psicològics (FIQ, Qüestionari General de Salut GHQ, Escala Hospitalària d’Ansietat i Depressió HAD, Catastrofisme, Escala modificada d’impacte de fatiga MFI i qüestionari SF-36 sobre l’Estat de Salut.
• Exàmens físics dependents dels dolors revelats.

Causes de la fibromiàlgia

La fibromiàlgia pot desenvolupar-se a qualsevol edat i en persones d’ambdós sexes. S’observa més freqüentment en dones d’entre 20 i 50 anys. A l’Estat espanyol s’estima que afecta a més d’un 3% de la població.

Es desconeix quina és la causa exacta de la fibromiàlgia però es coneix que es dóna una afectació dels neurotransmissors químics del cervell que transmeten les senyals del dolor. La persona es torna més sensible al dolor i, analíticament, poden arribar a detectar-se dèficits de serotonina i de GH o somatomedina en alguns grups de pacients.

Diversos factors incideixen en l’afecció d’aquesta malaltia: genètics (ja que s’observa que es repeteix en algunes famílies), infecciosos, traumes físics o emocionals i/o altres malalties de base.

El 20% de les consultes en el serveis de reumatologia a Espanya són per fribromiàlgia.

Síndrome de fatiga crònica

No pot confondre’s, en quant a patologia, la fatiga crònica amb la fibromiàlgia. Si bé el primer és un síndrome infra diagnosticat amb resultats per al pacient d’índole molt similar a la fibromiàlgia, inclús superponible.

La valoració d’aquesta malaltia està condicionada amb caràcter subjectiu de la mateixa en quant als seus símptomes i afectació en les dolències que produeix, pel que es dificulta la seva valoració objectivable en base a evidències científiques.

Aquest síndrome sol cursar amb fatiga inexplicable i que no guarda cap relació amb les activitats realitzades, odinofàgia, alteracions en l’esfera neuro cognitiva i trastorns de memòria i concentració, insomni i miàlgies, havent-se de complir amb els criteris de FUKUDA.

Criteris de FUKUDA: (complir A i al menys quatre de B)

A- Patir una fatiga crònica física i mental greu no prèviament existent (impacte superior al 50% de l’activitat i capacitat habitual, incloent l’activitat laboral, educacional, social i personal) durant sis o més mesos que, segons un diagnòstic clínic, que no pugui ser atribuïda a cap altra malaltia coneguda.

B- Tenir -a l’actualitat- quatre o més dels següents símptomes: 1- Deteriorament substancial de la memòria o la concentració a curt termini. 2- Faringitis o amigdalitis. 3- Nòduls limfàtics sensibles. 4- Miàlgies, artràlgies múltiples sense inflamació o eritema. 5- Cefalees d’una classe i intensitat no patida anteriorment. 6- Alteració del son. 7- Malestar que persisteix més de 24 hores després d’un esforç. Aquests símptomes han d’haver-se presentat, persistent o recurrentment, durant un mínim de 6 mesos consecutius i no haver precedit a la fatiga.

Aqueta malaltia sol confondre’s, erròniament, amb una patologia episòdica quan, en realitat, arriba a cotes incapacitants com -per exemple- l’impediment de pentinar-se o vestir-se.

Aquests símptomes, caracteritzats per trastorns d’etiologia desconeguda, caracteritzats per dolències esquelètiques difuses són d’índole progressiva, en tots els cassos, esdevenint crònics.

Baixa laboral per fibromiàlgia

Per a que procedeixi una incapacitat permanent per una malaltia la limitació funcional per la feina ha de ser notòria.

La sol·licitud de baixa laboral es realitza, sempre, previs estudis o exàmens mèdics que enquadren la simptomatologia del pacient en aquest síndrome fibromiàlgic (tot i que s’ha de recordar que la incapacitat permanent pot sol·licitar-se sempre, en qualsevol cas, estant o no de baixa laboral).

S’ha de tenir en compte que la fibromiàlgia és una malaltia crònica, però no degenerativa. No existeix un tractament curatiu, sinó possibles indicacions mèdiques que poden pal·liar els símptomes i millorar el benestar del pacient. És una patologia que cursa per brots, és a dir, que els pacients tenen moments aguts i d’altres en els que es poden sentir millor.

El diagnòstic primerenc de la malaltia contribueix a poder tractar millor al pacient i que aquest pugui millorar i mantenir la seva activitat.

Com es sol·licita la incapacitat permanent per fibromiàlgia?

Per a que pugui sol·licitar-se la incapacitat permanent per fibromiàlgia la persona que pateix aquesta malaltia ha de tenir un quadre caracteritzat per patiment de dolor que causi limitacions de la mobilitat, avalat per informes mèdics complets, que vinguin, sempre, de metges en exercici privat o públic (preferiblement).

Els informes poden ser del metge de capçalera o d’un especialista, en aquest cas, un reumatòleg. És convenient que els informes indiquin, a més dels símptomes i els resultats dels exàmens als que s’ha sotmès el pacient, el tractament que s’ha prescrit.

La prescripció d’analgèsics forts és un altre indicatiu del grau de dolor que pateix la persona.

Per avaluar quin és el grau de dolència en la musculatura i en el teixit fibrós de tot el cos que pateix una persona amb fibromiàlgia s’empra una escala que es coneix com escala dels punts gatell o dels punts dolorosos (mínim 11 sobre 18).

Es tracta de mesurar la quantitat de parts del cos en els que, al fer-se pressió, apareix dolor. Quants més siguin aquets punts es considera que és major el grau de severitat de la fribomiàlgia que es pateix. La reumatologia, com hem mencionat unes línies més amunt, ha establert que existeixen un màxim de 18 punts gatell. En l’examen també es mesura el grau del dolor que sent el pacient.

La dolència de la fibromiàlgia porta com a conseqüència la disminució de l’amplitud articular i, per tant, la capacitat laboral. Quan la persona que pateix aquesta malaltia intenta estendre els seus membres superiors o inferiors (o mobilitzar altres parts del cos) apareix el mal, limitant els moviments.

Això impacta de forma considerable en el desenvolupament d’una persona a la seva feina, existint -per suposat- diferències en funció del tipus de treball que la persona pugui realitzar.

És convenient buscar assistència d’un Advocat

A més de tenir tots els suports mèdics és recomanable -en els processos de sol·licitud d’incapacitat permanent per fibromiàlgia- comptar amb l’assessorament d’un advocat especialista en aquesta matèria.

El procés s’inicia presentant el cas d’avant l’INSS i sol·licitant que el mateix sigui valorat pel Tribunal Mèdic competent segons Comunitat Autònoma i província (a Catalunya, per exemple, l’SGAM i l’ICAM). El mateix INSS enviarà la citació per a que el pacient acudeixi a l’avaluació davant el Tribunal Mèdic competent territorialment per valorar el seu cas.

Després d’aquesta avaluació, en un termini aproximat d’un mes (termini que no està regulat i pot patir alteracions), el sol·licitant rebrà la resolució que, o bé li concedirà la incapacitat permanent -en aquest cas per fibromiàlgia- i especificarà el grau concedit, o bé la denegarà.

Si la resolució atorga la incapacitat permanent per fibromiàlgia la Seguretat Social començarà a pagar mensualment la pensió corresponent al treballador.

Quan la sol·licitud és denegada s’ha de presentar, per escrit i en un període de 30 dies hàbils, una Reclamació Prèvia davant el mateix INSS (requisit indispensable per poder acudir, de ser necessari, a la via judicial, donant per tancada la via administrativa). Aquesta reclamació ha d’estar estructurada i explicar detalladament el cas ja que amb ella s’esgota la via administrativa.

De denegar-se, també, aquesta Reclamació Prèvia s’ha de redactar i presentar una demanda judicial davant el Jutjat de lo Social territorialment competent que per torn correspongui, aportant tota la documentació administrativa i mèdica que s’ostenti i clarificant els motius pels qual es sol·licita l’auxili judicial i la declaració d’incapacitat laboral de l’actor/a.