El Tribunal Mèdic o Equip de Valoració d’Incapacitats (EVI)

L’Equip de Valoració d’Incapacitats (EVI) també conegut com a Tribunal Mèdic (a Catalunya, ICAM-SGAM), fa referència al grup d’avaluadors mèdics responsables d’examinar les diferents situacions d’incapacitat dels treballadors.

Són els professionals encarregats de fer els informes a l’INSS per a que aquesta entitat reconegui el tipus d’incapacitat i la corresponent prestació.

Atesa la dificultat de compondre aquestes unitats amb especialistes en cadascuna de les possibles matèries mèdiques determinants d’incapacitat laboral, aquests -únicament- són professionals genèricament titulats en medicina, amb especialitats que poden -o no- correspondre amb la que han d’avaluar en el seu moment.

Què és l’Equip de Valoració d’Incapacitats (EVI) o Tribunal Mèdic?

L’equip de Valoració d’Incapacitats o Tribunal Mèdic fa referència als professionals que examinen l’evidència mèdica i la situació personal i historial de tot aquell que ha sol·licitat una incapacitat.

D’acord amb lo anterior, es desprèn que dites Unitats de Valoració només faciliten un informe a l’organisme competent per determinar la possible incapacitat permanent -i els seus graus- a l’INSS.

L’informe emès no és determinant, ja que pot ser assumit, o no, per l’INSS a través d’una valoració administrativa efectuada per la CEI (Comissió d’Avaluació d’Incapacitats) la qual sí resulta determinant per a la resolució administrativa que emet l’INSS, atenent -a la vegada- els requisits de cadascun dels sol·licitants (carència, base reguladora, etc.).

Incapacitat temporal

Per una banda, la incapacitat Temporal (IT), també coneguda com a baixa mèdica laboral, es produeix quan un treballador, per motiu de malaltia, per un accident o baixa laboral o malaltia professional, no pot assistir al seu lloc de treball i complir amb les corresponents tasques.

En aquest sentit, el temps màxim que un treballador pot estar de baixa temporal són 365 dies, tot i que aquest període pot prorrogar-se 180 dies més. En total, un treballador pot percebre prestacions econòmiques per baixa temporal, com a màxim, durant 18 mesos, prorrogables (extraordinàriament) fins als 24 mesos.

Si després d’aquest temps el treballador no s’ha recuperat, pot accedir a la Incapacitat Permanent (IP) o invalidesa tant a petició pròpia (incoant-se el preceptiu expedient administratiu davant l’INSS) com també, d’ofici pel propi INSS, a la vista dels seus informes mèdics i sol·licituds de les mútues asseguradores, preceptives i contractades per cada empresa.

És important destacar que l’INSS pot incoar aquest expedient, d’ofici, en qualsevol moment a partir de la baixa mèdica del treballador.

Incapacitat Permanent

Per altra banda, en lo referent a la incapacitat permanent, és important destacar que n’hi ha diversos tipus o graus: Parcial, Total, Absoluta i Gran Invalidesa.

Cadascuna d’elles té característiques completament diferents, per lo que han de ser avaluades de forma minuciosa per l’equip mèdic.

A continuació, veurem algunes de les característiques de cadascuna d’aquets tipus d’incapacitats permanents:

1. Incapacitat Permanent Parcial: aquest tipus d’incapacitat es dona quan per una malaltia o per un accident, pel treballador disminueixen les seves capacitats de treball. Si bé el treballador pot complir amb la majoria de les seves tasques habituals, la seva capacitat general es redueix en, al menys, un 33% com a conseqüència de la malaltia o accident patit.
2. Incapacitat Permanent Total: en aquest cas la incapacitat no inhabilita a la persona a treballar, però sí que ho fa en relació al lloc de treball que exercia anteriorment (feina habitual).
3. Incapacitat Permanent Absoluta: aquest sí que és un tipus d’incapacitat que es concedeix per trobar-se el treballador inhabilitat per exercir qualsevol tipus de professió o ofici. En aquests supòsits, el treballador no només no pot treballar en la seva professió habitual, sinó que tampoc ho pot fer en cap altra, donada la reducció significativa i permanent de les seves funcions anatòmiques o mentals. La compensació té per objecte compensar els salaris que es deixaran de percebre.
4. Gran Invalidesa: es tracta de la incapacitat més greu i també es concedeix a aquelles persones inhabilitades per exercir qualsevol tipus de feina. Una diferencia important entre la incapacitat permanent absoluta i la gran invalidesa és que les persones a les que se’ls hi atribueix aquesta última categoria necessiten l’ajuda d’una tercera persona, inclús per fer les feines més bàsiques de la seva vida diària. És important destacar que s’entén per feines bàsiques vestir-se, moure’s, menjar, veure, entre d’altres.

Tots els graus d’incapacitat anteriors, tant la temporal com els diferents tipus d’incapacitat permanent, han de ser avaluades per l’equip mèdic corresponent i enviar el dictamen a l’Institut Nacional de la Seguretat Social, sent aquest qui, finalment, aprovarà o denegarà la pensió per cadascun dels sol·licitants.

Funcions dels equips de valoració

En lo referent als equips de valoració, aquests han de complir amb les següents funcions segons lo establert a la llei:

• Examinar la situació de possible incapacitat del treballador. Per fer-ho han d’analitzar les proves, especialment per determinar el grau d’incapacitat.
• Fer el dictamen i formular al director provincial de l’Institut Nacional de la Seguretat Social la proposta, dictamen i preceptius, entenent que aquests no són vinculants.

El paper que compleix el Tribunal Mèdic o Equip de Valoració d’Incapacitats (EVI) és obligatori per a la tramitació i resolució possible de l’expedient administratiu incoat per analitzar i determinar la situació que està patint un sol·licitant.