Què és la Incapacitat Permanent Total?

La incapacitat permanent total (IPT) per l’exercici de la professió habitual és la incapacitat que es reconeix a un treballador que pateix una dolència o un patiment que li genera una inhibició de les funcions fonamentals per desenvolupar les tasques inherents a la seva feina habitual.

La incapacitat total no l’invalida per desenvolupar una altra professió o feina, el protegeix econòmicament per no poder exercir la seva professió habitual.

S’inclou en aquest cas a tots els treballadors, els treballadors per compta pròpia també, perquè la incapacitat en els autònoms s’aplica d’igual manera. La invalidesa permanent total implica percebre una pensió del 55% de la base reguladora, arribant al 75% als 55 anys si no estigués realitzant cap altra activitat laboral (incapacitat permanent total qualificada).

La incapacitat permanent és revisable. Cada dos anys la Seguretat Social pot convocar revisions mèdiques de grau. Acostumen a remetre comunicació avisant sobre la iniciació de l’expedient de revisió, facilitant deu dies per l’aportació de dades mèdiques a partir dels que inicien, o no, aquest expedient.

En aquestes revisions es manté, rebaixa, augmenta o es retira el grau d’invalidesa (incapacitat laboral) reconegut inicialment. S’ha de tenir en compte que no hi ha cap grau d’invalidesa que no sigui revisable.

Pensió d’incapacitat permanent total

Es concedeix la pensió per incapacitat permanent total si qui la sol·licita compleix amb una sèrie de requisits legals, a part del mèdics. S’han de tindre en compte -per la seva concessió- diversos aspectes: la professió habitual, el fet causant i la carència (cotització mínima exigible en funció de l’edat).

Al marge, s’ha de tindre en compte la possibilitat de la substitució del cobrament per mensualitats pel d’indemnització, en el seu cas, com a alternativa al cobrament de la pensió mensual.

Les normes sobre incapacitat permanent total estableixen que:

• Si la limitació ve donada a causa d’un accident no de caràcter laboral, es centra el terme treball en les tasques que el treballador estava executant al patir-lo.
• Quan es tracta d’una malaltia, ja sigui professional o no, es considera com a professió habitual la que la persona es dedicava durant l’any previ al fet causant.

La jurisprudència estableix que la professió habitual no sempre coincideix amb les tasques específiques d’un lloc de treball de forma concreta, sinó que s’integra per les tasques per les que el treballador està qualificat i es reuneixen en forma objectiva en l’exercici de la seva professió.

El fet causant

Es determina el fet causant d’una prestació a partir del moment en que la incapacitat té efecte. Es consideren diverses possibilitats per determinar-lo.

• En el cas de que la incapacitat permanent total es reconegui després d’haver-se extingit la incapacitat temporal, per esgotament de la baixa o per alta mèdica amb una proposta d’invalidesa, la data del fet causant és la de la baixa mèdica. Es fixen després els efectes econòmics, quan s’emet la resolució de la Seguretat Social.
• Si la incapacitat total no ve derivada d’una incapacitat temporal, o no s’hagués esgotat, la data del fet causant es determina quan el Tribunal Mèdic emet el dictamen. Els efectes econòmics s’activen en la data del dictamen.
• En el cas de que la incapacitat laboral vingués donada per una situació de no alta al Règim de la Seguretat Social en el moment del fet causant (sempre havent de reunir els altres requisits, com la carència), el fet causant i els efectes econòmics consten des del moment de la sol·licitud.
• Quan la quantia per la prestació per incapacitat permanent és superior al subsidi per incapacitat temporal que el treballador rebia s’abonen les diferències entre la quantitat que percebia per la Incapacitat Temporal i la reconeguda, des dels efectes econòmics de la pensió per Incapacitat Permanent.

Indemnitzar al treballador

En determinats casos excepcionals la pensió per incapacitat total es substitueix per una indemnització a tant alçat.

En aquest cas, el treballador, si fos menor de seixanta anys, ha de sol·licitar el pagament dins dels 3 anys següents a la data de la resolució. Amb menys de 21 anys, al fer-se el reconeixement, durant els 3 anys següents.

1. Per poder realitzar aquesta petició d’abonament d’indemnització s’han de considerar que les lesions que pateix el treballador no són susceptibles de millora.
2. Per altra banda, el treballador ha d’acreditar que es va dedicar a realitzar una activitat laboral com a empleat o per compta pròpia, sempre que sigui compatible amb la incapacitat.
3. Les mensualitats que engloben la indemnització varien en funció de l’edat del pensionista.
4. Quan arribi als seixanta anys, percebrà una prestació mensual, tot i que hagués cobrat aquella indemnització, amb les revaloritzacions corresponents.

Requisits de la Incapacitat Permanent Total

El que es considera una incapacitat total s’aplica si es compleixen els requisits legals corresponents.

Requisits generals

1. Tindre menys de 65 anys d’edat o haver arribat a aquella edat amb una causa de discapacitat per contingència comuna, però sense haver assolit els requisits per a accedir a la jubilació contributiva.
2. Estar d’alta o en situació assimilada a l’alta a la Seguretat Social.

En el cas de malaltia comuna

Quan hi ha una incapacitat permanent total, s’afegeixen requisits de cotització quan la invalidesa és causada per una malaltia comuna:

• Si el treballador, en la data del fet causant, no tenia els 31 anys, ha d’haver cotitzat un terç des dels seus 16 anys fins el moment del fet causant.
• Si ja havia complert els 31 anys, ha de tenir un quart del temps que es suma des dels seus 20 anys a la data del fet causant, sumant un mínim de 5 anys. Als majors de 31 anys també se’ls sol·licita que, al menys, la cinquena part d’aquest temps sigui en les següents etapes:
  • 10 anys han de ser immediatament anteriors al moment del fet causant.
  • 10 anys anteriors al moment en el que cessa l’obligació de cotitzar, si s’accedeix a la pensió des d’una situació d’assimilat a l’alta, sense obligació de cotitzar.

En el cas d’accident o malaltia professional

En aquests casos no es necessita un temps mínim de cotització per a que s’estableixi la incapacitat total per una professió habitual.

Els treballadors tenen dret a que la seva salut estigui protegida, així com a saber que quan tenen una incapacitat en la seva professió sempre es cuidaran els seus interessos laborals i econòmics.