Com sol·licitar una incapacitat permanent?

Quan per alguna raó un treballador, que no hagi arribat a l’edat de jubilació, es trobi en una situació que li impossibiliti continuar desenvolupament la seva activitat laboral, podrà procedir a sol·licitar la seva incapacitat permanent.

Per poder optar a aquest dret, el treballador també tindrà que estar donat d’alta a la Seguretat Social o en una situació similar a l’alta, com per exemple, estar de baixa mèdica, Conveni Especial, etc. i tindre un temps mínim establert de cotitzacions en el sistema de seguretat social (antiguitat o carència).

Aquest últim requisit (la carència) no és exigible si la incapacitat deriva d’una malaltia professional o d’un accident, ja sigui aquest laboral o no.

Graus d’incapacitat permanent

Existeixen quatre graus d’incapacitat, d’acord a les característiques que la mateixa presenta. Aquets graus són:

1. Invalidesa parcial pel treball que la persona desenvolupa. En aquest grau la persona presenta una disminució no menor al 33% del rendiment pel treball habitual que realitza.
2. Invalidesa total per la professió habitual de la persona. En aquest cas la persona no està en capacitat de desenvolupar la seva feina habitual, però podria realitzar un altre tipo de feina diferent.
3. Invalidesa absolut per qualsevol treball. En aquest cas la persona està inhabilitada per realitzar qualsevol tipus de treball.
4. Gran invalidesa, que és quan la persona, a més de no poder realitzar cap tipus de feina, requereix d’assistència de tercera persona per desenvolupar-se en activitats de la seva vida quotidiana.

Procediment per sol·licitar la incapacitat permanent

El procediment per sol·licitar la incapacitat permanent el pot iniciar directament el treballador o el seu representant legal.

També poden fer-ho les mútues d’Accidents de Treball y Malalties Professionals de la Seguretat Social o les mútues de les empreses per les que aquelles presten els seus serveis, o directament l’Institut Nacional de la Seguretat Social (l’INSS), la Inspecció de Treball i Seguretat Social o el Servei de Salut competent.

Per iniciar el procediment, el treballador haurà d’omplir una sol·licitud formal que es troba a la pàgina web del Ministeri de Inclusió, Seguretat Social i Migracions.

La sol·licitud pot presentar-se en qualsevol dels centre d’informació i atenció de l’INSS. Es pot demanar cita prèvia i també es pot fer a través de la seu electrònica de l’INSS o presentant-se en el registre presencial de les oficines de l’INSS.

La plantilla de sol·licitud haurà d’acompanyar-se d’una còpia del DNI del sol·licitant i podran acompanyar-se els documents i suports que informen sobre l’estat d’incapacitat que presenta la persona.

Valoració de la Incapacitat

L’Equip de Valoració d’Incapacitats (EVI), també conegut com a Comissió d’Avaluació d’Incapacitats (CEI) de l’INSS és l’organisme encarregat d’avaluar i valorar la possible incapacitat que presenta cada subjecte.

L’EVI o CEI:

• Qualificarà la situació d’incapacitat permanent, proponent la qualificació del subjecte com incapacitat o no incapacitat.
• En cas de qualificar-lo com incapacitat, determinarà el grau d’incapacitat permanent i considerarà si hi ha possibilitats raonables de recuperació.
• Establirà si l’origen de la incapacitat és laboral o comú.
• Reconeixerà el dret del treballador a rebre la prestació que li correspongui segons el grau d’incapacitat.
• Avaluarà si l’empresa en la que el treballador prestava els seus serveis podria tindre alguna responsabilitat en la incapacitat que presenta el mateix, per faltes en les mesures de seguretat i higiene en el treball o per alguna altra causa.
• D’existir responsabilitat empresarial, determinarà l’increment que ha de rebre la prestació que el treballador percebrà.

L’EVI o CEI té el deure de revisar tota la documentació que se li hagi prestat amb la sol·licitud: informes mèdics, exàmens, baixes que anteriorment hagi rebut el treballador, entre d’altres.

En base a allò hauria d’elaborar un dictamen que recollís completament tot l’historial mèdic del cas (anteriorment avaluat pel Tribunal Mèdic competent), l’informe de les proves realitzades, els antecedents professionals que hagi tingut el cas i la informació sobre els períodes d’alta i cotitzacions que hagi tingut el treballador, els quals exigeix l’INSS per reconèixer la incapacitat permanent.

Com es resolt el procediment?

Són els directors provincials de l’INSS els responsables d’emetre una resolució que expressament reconegui o denegui la incapacitat permanent.

La resolució establirà també, en cas de reconèixer-la, el grau de la incapacitat.

En el cas de reconeixes una incapacitat laboral en qualsevol dels seus graus, la resolució també haurà d’establir els terminis en els que podrà fer-se una revisió del cas, per avaluar la millora o agreujament de la condició del subjecte determinat, i en tot cas, poder procedir a reclasificar el grau d’incapacitat.

Si es reconeix la incapacitat permanent, això té com a conseqüència immediata l’extinció el contracte de treball. I, en aquest cas, el treballador no rebrà més prestació econòmica per salari, sinó que la rebrà com a pensió per incapacitat.

Quan es dona el supòsit de que la resolució establis un termini igual o inferior a dos anys per revisar l’eventual milloria, el treballador quedarà de baixa per incapacitat, però conservarà la reserva del seu lloc de treball durant aquest període.

Incapacitat denegada

En el supòsit de que la resolució denegués la incapacitat permanent, el treballador podrà interposar una reclamació prèvia (en via administrativa) davant l’INSS, en un termini de 30 dies (hàbils) des del moment en que rebi la notificació.

L’INSS ha de contestar la reclamació en un termini màxim de 45 dies (també hàbils). De no fer-ho es considerarà denegada per silenci administratiu.

Arribats a aquest moment procedimental, podrà interposar-se demanda davant el Jutjat de lo Social (via contenciosa). Aquesta demana haurà de presentar-se en un termini de 30 dies (hàbils) des el moment en que es rep la notificació, ja sigui perquè es va emetre una denegació expressa a la reclamació, o perquè s’entengui que la mateixa va quedar denegada per silencia administratiu.

Tot i així, en aquest últim supòsit, la jurisprudència ve entenent que aquest requisit temporal no és determinant per l’admissió d’una demanda, donat que s’interpreta el cos legal àmpliament a favor del treballador (in dubio pro operario).

A la vegada, s’ha de precisar que l’INSS (com qualsevol altre organisme administratiu) es veu obligat a emetre la resolució corresponent tot i que sigui fora del termini determinat prèviament, per lo que s’obre una nova possibilitat d’aportació de proves o al·legacions davant el Jutjat de lo Social que s’afegiran a les inicialment presentades amb la demanda.

És de vital impotència estar atents als terminis que estan clarament establerts per poder interposar reclamacions o demandes en els procediments de sol·licitud d’incapacitat permanent.