Incapacitat Permanent Absoluta: requisits i quantia de la pensió

La incapacitat permanent absoluta es reconeix a les persones que presenten alguna malaltia o lesió que no els hi permet realitzar cap tipus d’activitat laboral.

Es coneix de forma popular com a invalidesa absoluta. Això implica que no pot realitzar una feina en la que es requereixi el mínim rendiment, eficàcia i professionalitat.

Lo mencionat anteriorment no implica que no pugui realitzar cap altra activitat remunerada. Hi ha certes excepcions. Per exemple: exercir com a titular d’una societat.

Pensió d’incapacitat permanent absoluta

Aquesta pensió s’aprova si existeix una malaltia o una lesió que sigui altament invalidant per tot tipus de feina. Suposa percebre una pensió del 100% de la base reguladora. La base es calcula per la normativa de la Seguretat Social que s’estableix pels diferents graus d’invalidesa.

Aquesta invalidesa és revisable, com totes les demés. Les revisions tenen com a objectiu la modificació del grau (reduir-lo, mantenir-lo, augmentar-lo o cancel·lar-lo) en funció de l’agreujament o millora. Per tant, el reconeixement de la incapacitat absoluta pot ser alterable.

Requisits generals

Existeixen tres requisits per sol·licitar una prestació per incapacitat permanent absoluta, també en el cas dels autònoms:

1. S’ha d’estar donat d’alta a la Seguretat Social o en una situació que sigui assimilada a l’alta.
2. No s’ha d’haver arribat a l’edat de jubilació.
3. Es necessita un temps determinat de cotització amb requisits en quant a l’època en que s’hagin efectuat (les cotitzacions).

Aquestes condicions inicials tenen importants excepcions.

Situació d’alta

El treballador ha de trobar-se en situació d’alta, o assimilada a l’alta de la Seguretat Social. Ha d’estar treballant o cotitzant (Conveni Especial o demés situacions similars a l’alta).

Si deriva d’una malaltia comuna, en situació d’alta o assimilada:

• Menor de 31 anys d’edat:
  • Període genèric de cotització: la tercera part del temps transcorregut entre la data en que va complir els 16 anys i la del fet causant.
  • Període específic de cotització: no s’exigeix.
• 31 o més anys d’edat:
  • Període genèric de cotització: un quart del temps transcorregut entre la data en que va complir els 20 anys i la del fet causant, amb un mínim, en tot cas, de 5 anys.
  • Període específic de cotització: un quint del període de cotització exigible ha d’estar comprés:
    • En els 10 anys immediatament anteriors al fet causant o
    • En el 10 anys immediatament anteriors a la data en que va acabar l’obligació de cotitzar, si s’accedeix a la pensió des d’una situació d’alta o assimilada, sense obligació de cotitzar. Lo disposat en aquest paràgraf s’aplicarà, igualment, a qui -sense haver completat el període específic exigible- causi la pensió des d’una situació d’alta, amb l’obligació de cotitzar, quan dita situació procedeixi d’una altra immediatament anterior de l’alta o assimilada a l’alta, sense obligació de cotitzar.

Pot ser també que es trobi de baixa mèdica, cobrant la prestació d’atur. També pot trobar-se en excedència forçosa, amb un conveni especial, en una jubilació anticipada, amb un permís de maternitat o de paternitat, pot haver estat víctima de violència de gènere o en una altra situació legalment prevista.

Es pot sol·licitar la incapacitat permanent absoluta en les situacions de no alta en la contingència d’una malaltia o d’un accident laboral. En aquest cas, els treballadors es consideraran de ple dret afiliats i en alta, tot i que l’empresari no hagi complert amb les seves obligacions de cotització o manteniment o de donar d’alta al treballador.

En situació de no alta s’estipula un període genèric de cotització de 15 anys i un període específic de cotització de 3 anys en els últims 10.

Amb una malaltia professional o amb accidents laborals no s’exigeix una cotització, tot i que en aquestes circumstàncies no s’estigués d’alta, perquè la Seguretat Social és qui dona l’alta legal.

No tenir l’edat de jubilació

Quan s’ha arribat a l’edat que estableix la jubilació ordinària que correspon, es pot sol·licitar la incapacitat absoluta.

La poden sol·licitar els qui estiguin gaudint de la jubilació anticipada, si no han complert l’edat de jubilació de manera ordinària. En aqueta situació es podria accedir als graus d’incapacitat permanent absoluta i de gran invalidesa.

Hi ha una excepció, i és el cas de que el treballador ja hagi arribat a l’edat de jubilació però que encara no complís els requisits per poder sol·licitar la pensió de jubilació. En cas de que la contingència no fos laboral també pot sol·licitar la incapacitat permanent absoluta.

Temps cotitzat

Si la incapacitat ha estat provocada per un accident, ja sigui o no laboral, o per una malaltia professional, no s’ha d’acreditar temps de cotització.

Quan la invalidesa deriva d’una malaltia comuna, es considera el següent:

• Els treballadors que siguin menors de 31 anys, han d’haver cotitzat un terç de temps entre els 16 i la seva edat actual.
• Els treballadors majors de 31 anys han de tenir cotitzada una quarta part del temps que va des dels 20 anys fins a la seva edat actual. El mínim és de 5 anys. Una cinquena part d’aquest temps s’ha d’haver cotitzat en els 10 anys que precedeixen al fet causant.

Quan es cobra per una incapacitat permanent absoluta?

Les quanties mensuals seran el 100% sobre la base reguladora, lo que dependrà de les bases de regulació que l’empresari hagi pagat per aquell treballador, o en cas dels autònoms, de la base de cotització sobre la que es cotitzi voluntàriament.

La regulació s’efectua de la següent manera:

a) Pels treballadors d’entre 52 i 64 anys, per malaltia comuna:

• Es realitza un càlcul prenen el total de les bases de cotització dels 96 mesos anteriors i es divideix entre 112.
• Les bases dels primers 72 mesos últims s’actualitzen per la taxa d’inflació. Les 24 primeres bases seran segons el seu valor nominal i no es necessitarà actualitzar-les.
• A aquest resultat se li aplicarà un percentatge en funció dels anys cotitzats, amb un mínim del 50%. Aquests percentatges són els que es fixen en la normativa referida a jubilació.

b) Pels treballadors que hagin patit un accident no laboral i estiguin en situació d’alta o assimilada:

• Les bases de cotització es sumen i es divideixen entre 28.
• Es prenen els 7 anys anteriors a la petició i es trien, dins d’aquesta franja, 24 mesos ininterromputs.
• Si existís la possibilitat de que no s’hagués cotitzat 24 mesos de manera contínua, es procedirà de la següent forma: es realitza el càlcul d’aquests 247 mesos, tot i no haver-se cotitzat en aquest lapse de temps, es divideix en 28 la suma de bases de cotitzacions mínimes en el període de 24 mesos seleccionats.

c) Pels treballadors que han patit un accident no laboral estant en situació de no alta:

• S’han de sumar les bases de cotització dels 96 últims mesos i dividir el resultat entre 112.
• Les bases dels últims 72 mesos s’han d’actualitzar segons l’IPC. Les primeres 24 es prendran amb el seu valor nominal i no serà necessari actualitzar-les.

d) Pels treballadors que han patit un accident laboral o una malaltia professional:

• S’ha de multiplicar per 365 el sou real i l’antiguitat considerats per dia.
• S’ha de sumar l’import total del que hagi rebut de forma addicional, les hores extra i les retribucions complementàries de l’any anterior. Aquesta suma de pagues extra s’ha de dividir pels dies treballats i multiplicar-les per 273.
• Si la quantitat de dies treballats de forma efectiva fos inferior a 273, s’ha de multiplicar per aquest número.
• Es sumen aquestes quantitats i es divideix per 12.

Després de realitzar els càlculs en cadascun dels supòsits mencionats s’aplica el 100% per correspondre a la incapacitat permanent absoluta.