En què consisteix la gran invalidesa?

S’anomena Gran Invalidesa (GI) a la incapacitat laboral de grau màxim que es reconeix als treballadors que pateixen una lesió o malaltia que els impedeix realitzar qualsevol activitat o feina.

Aquesta incapacitat suposa pèrdues anatòmiques i funcionals que, inclús, impliquen l’assistència de tercera persona per actes que són essencials a la vida, com higienitzar-se, menjar o desplaçar-se.

Pensió per gran invalidesa

El treballador que es trobi en situació de gran invalidesa percep una pensió d’un 100% de la base reguladora, que s’incrementa amb un complement que es destina a pagar-li a la persona dedicada l’assistència a l’invàlid.

Aquest complement es constitueix sumant el 45% de la base mínima de cotització vigent en el moment en que es causa la gran invalidesa i el 30% de l’última base de cotització de l’empleat, segons l’última nòmina que correspon a la contingència de la qual deriva la situació d’incapacitat permanent.

En cap cas pot aquest percentatge ser menor al 45% de la pensió que percebi el treballador.

Requisits

Per a que el treballador pugui cobrar el complement de gran invalidesa s’ha d’haver produït alguna de les següents situacions que originen la invalidesa:

1. Un accident de treball
2. Un accident no laboral
3. Malaltia comuna
4. Malaltia professional

Per sol·licitar davant la Seguretat Social aquesta prestació de gran invalidesa s’ha de complir o acreditar el següent:

Estar afiliat

L’empleat ha de cotitzar en el moment que va donar origen a la pensió, ha d’estar afiliat a la Seguretat Social en:

• Situació d’alta: el treballador ha de trobar-se cotitzant, amb independència de si està o no de baixa o en alta laboral. En el cas de que es produeixi un accident o una malaltia professional, es considerarà a l’empleat en ple dret d’alta i afiliat tot i que la persona que l’hagi contractat hagi incomplert amb la seva obligació d’afiliació o cotització. La vaga o el tancament patronal es consideren situació d’alta especial.
• Situació assimilada a l’alta: es consideren en aquest cas les situacions d’atur, ja sigui total o subsidiat, l’atur involuntari quan s’hagi esgotat la prestació, en la maternitat o paternitat i l’excedència forçosa, entre d’altres situacions.
• Situació de no alta: en les malalties comunes o els accidents no laborals, quan el treballador tingui ja 15 anys de vida laboral i 3 d’aquets últims 10 anys es consideren “no alta”. Es tracta, en aquest cas, d’una excepció.

No haver arribat a l’edat de jubilació ordinària

L’any 2022 l’edat de jubilació ordinària es de 66 anys i 2 mesos, o de 65 anys si s’acrediten 37 anys i mig cotitzats.

Una excepció a aquest requisit és una malaltia que aparegués, passada l’edat de la jubilació ordinària, i si es tractés d’una malaltia professional. En aquest cas es pot sol·licitar la gran invalidesa.

Tenir un període mínim de cotització cobert

El període mínim de cotització variarà tenint en compte l’edat de la persona i la causa de la invalidesa. 

• Si la causa prové d’un accident laboral o malaltia professional, no cal complir amb aquest requisit.
• Però en el cas de que es tracti d’una malaltia comuna o d’un accident no laboral, es poden donar les següents situacions:
  • En situació d’alta o assimilada l’alta i sent menor de 31 anys, no se li demana al treballador un període específic de cotització. Se li sol·licita un període general que és de la tercera part del temps entre els 16 anys i el fet causant.
  • En situació d’alta o assimilada l’alta i amb 31 anys o més, es demana un temps de cotització que és d’un quart del temps des dels 20 anys fins al fet de la invalidesa, amb un mínim de 5 anys. El període requerit és d’un quint entre els 10 últims anys a la situació anterior a la gran invalidesa.
  • En quant a una situació de no alta, s’exigeix un temps genèric de 15 anys de cotització i un específic de 3 anys contats en el últims 10 anys.

Quantia de la prestació

La quantia que pot obtenir una persona amb una pensió de gran invalidesa es constitueix amb l’import de la prestació per incapacitat permanent absoluta sumat a l’import del complement que considera la gran invalidesa, que es destina a poder remunerar a una altra persona per a que cuidi a l’incapacitat.

Revisar la gran invalidesa

Les prestacions que disposin sobre la gran invalidesa, així com qualsevol incapacitat permanent en qualsevol dels seus graus, pot ser revisada ja que pot donar-se un agreujament o una millora en les lesions de l’afectat. 

El termini de revisió l’estableix la pròpia resolució que determini el dret a aquesta prestació.

L’Institut Nacional de la Seguretat Social és l’organisme que s’encarrega de realitzar aquestes revisions.

Una incapacitat ja declarada no pot modificar-se fins que no s’hagi produït aquesta revisió.

Malalties habituals en la gran invalidesa

Dins del grup de malalties per les que es reconeix la incapacitat per gran invalidesa es poden citar:

• Ceguera o dificultats visuals severes.
• Esclerosis Lateral Amiotròfica (ELA).
• Alzheimer.
• Fibrodisplasia Osidificant Progressiva (FOP).
• Displàsia fibrosa.